Aquest any tenim una primavera com fa temps no teníem. L'abundant pluja a pintat de forts colors la nostra vall i omplert d'aigua els pantans.
Pantà d'Oliana
Els prats de Peramola esquitxats de roselles.
Roc de Rombau i Roca dels Moros.
Rosella, amapola, cocolico, the poppy, rosolaccio.. preciosos noms per a una flor que ens alegra amb els seus vius colors i ens anuncia l'arribada de la primavera.
El verd del blat s'estén com una gran catifa sota l'intens blau del cel.
Al fons la Serra d'Oden.
Les aigües del riu Segre discorren lliures pel seu pas per la vall, per detenir-se, de nou, al pantà de Rialb.
Al fons, Oliana, un poble entre dos pantans.
I per acabar us deixo un bell poema de Josep Punsola i Vallespí.
Aquest i mes poemes els podeu trobar al blog blibiopoemes.
Pluja a la muntanya
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja remulla,
verdeja la fulla,
repinta els alts xops,
i fa més llustrosa
l'esquena dels llops.
la pluja, quan crida,
és la vida.
Refà els caminals,
i els brancams malalts,
i els prats que eren morts;
i els xops creixen alts,
i els llops molt més forts.
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja, quan crida,
és la vida.
Si no coneixeu la nostra vall, ara és un bon moment per fer-ho i si ja la coneixeu, o teniu la sort de viure-hi, sortiu a passejar i gaudiu amb tots els sentits d'aquest meravellós paisatge.
Desitjo que us hagi agradat!
